Ha conegut Algèria la democràcia?

Des de l’inici de l’anomenat moviment de les “primaveres àrabs” als voltants de l’any 2010, l’interès per la realitat política dels països del nord d’Àfrica no ha deixat de créixer. 

La majoria dels països de l’altra banda del mar Mediterrani van viure processos d’independència de les metròpolis europees a finals del segle passat: en el cas d’Algèria, la seva independència va arribar el 1962, després d’una guerra de descolonització contra França dirigida pel Front d’Alliberament Nacional, partit protagonista des de llavors de la realitat política algeriana. 

Però arribem al punt que ens interessa: és Algèria una democràcia? Els politòlegs tenim al nostre abast moltes eines per tal d’analitzar la realitat dels països i, per tal de respondre aquesta pregunta, em basaré en la comparació de tres índexs de referència en la classificació dels règims polítics dels Estats: Polity IV, Freedom House i D-D Dataset. Aquests índexs ens ajudaran a identificar en cada any la situació política viscuda.  

Per tal d’establir comparacions entre els tres índexs que ens permetin conèixer millor la situació política algeriana, podem distingir tres etapes dins el període que va de 1990 a 2013.

Evolució en el període 1990-2013 dels índexs de règims polítics

El primer d’aquests períodes és el comprès entre els anys 1990 i 1991. Mentre dos dels índexs ens indiquen l’existència d’un règim a mig camí entre la democràcia i la dictadura (anocràcia, un país parcialment lliure), el tercer índex, influït per la inexistència del poder legislatiu, qualifica aquest període com a dictatorial. L’any 1991 és clau per ésser l’inici de la cruenta guerra civil entre guerrilles islàmiques afins al Front Islàmic de Salvació i les forces governamentals afins al Front d’Alliberament Nacional, que marcarà la realitat política posterior. La causa immediata d’aquesta guerra la trobem en el moment en que el Front d’Alliberament Nacional, alertat per la gran popularitat del Front Islàmic de Salvació, decideix suspendre les eleccions presidencials després de la celebració de la primera volta. 

Entrem doncs en el segon període, entre 1992 i 1994, que els tres índexs coincideixen en identificar com a dictatorial.  El cop d’Estat militar del 1992 i la imposició d’un president de la República, així com la suspensió de la majoria de llibertats per la declaració de l’Estat d’Emergència, porten a Freedom House a donar la seva pitjor nota possible l’any 1994, malgrat que des de l’any anterior queden restablertes les eleccions legislatives i, en el mateix 1994, es torna a permetre el pluripartidisme. 

En l’últim d’aquests períodes, que va des del 1995 al 2013, la interpretació torna a no ser uniforme: mentre l’índex Freedom House segueix assenyalant al règim polític algerià com a no lliure, a causa del manteniment de les restriccions en les llibertats individuals malgrat la lleu millora en els drets polítics, els altres dos, excepte en els anys 1995 i 1996, observen un règim polític intermedi, dubtós. Per Polity IV, Algèria és una anocràcia en una evolució una mica estancada cap a la democràcia, ja que a partir del 2004 aconsegueix que el seu sistema sigui més semblant a una democràcia que a un règim dictatorial. Per últim, per D-D Algèria constitueix un clar exemple a partir del 1997 del seu “type II”, és a dir, d’un sistema que aparentment és completament democràtic (executiu directament escollit, legislatiu electe, existència de pluripartidisme) però que fa més de dues legislatures que no veu un canvi de partit al capdavant de la presidència de la república (a més, la reforma constitucional del 2008 exclou la limitació de mandats per un president): Bouteflika, del Front Nacional d’Alliberament, és president des del 1999. 

Com a conclusió, doncs, podem afirmar que el règim polític algerià en el període 1990-2013 no ha conegut la democràcia: clarament influït per la guerra civil, que va des del 1991 fins el 2002 (malgrat que la dissolució final de les guerrilles més importants es dóna l'any 2000), és encara lluny de poder formar part del grup de les democràcies. La possibilitat d’alternança política a la figura de la presidència de la República i l’ampliació de les llibertats individuals dels ciutadans i ciutadanes d’Algèria són les tasques pendents d’aquest país si vol formar part del “club de les democràcies del món”. 

Cristina Bedmar Batalla
Grup 201