Sud-àfrica: on és la democràcia?

Nelson Mandela (1918-2013) va deixar una gran empremta en la societat sud-africana. No només va liderar el moviment contra l’apertheid, sinó que també va encapçalar les primeres eleccions democràtiques amb sufragi universal. El seu partit, el Congrés Nacional Africà, ha defensat els drets dels ciutadans negres i ha estat el partit més votat en els últims 21 anys. No obstant, tot i ser un país reconegut per molts com una democràcia lliure, al disposar d’eleccions competitives, altres consideren que no es pot parlar de democràcia al haver un únic partit que porta més de dues legislatures guanyant. Així doncs, si no és una democràcia, que és?
Analitzant les mesures que proposen alguns índexs de classificació (veure a l’annex), veiem que Sud-àfrica pot ser catalogat com un país democràtic i lliure a partir de 1994. Tot i així, hi ha discrepàncies, ja que Polity IV considera que va ser abans, el 1991, any en què les tres cambres van votar per la derogació de les lleis de l’apertheid.

Segons Freedom House, en el període de 1989 a 1994 Sud-àfrica és considerat com un estat parcialment lliure. El 6 de setembre de 1989 tenen lloc les eleccions generals tricamerals (una representant dels ciutadans mestissos, una altra dels hindús i l’altra dels blancs). Guanya per 11è any consecutiu el Partit Nacional. Es tracta de les primeres eleccions que permeten que les persones d’aquestes ètnies votin. Això, permet que hi hagi un cert avanç cap a la fi de la discriminació racial, a més hi ha més d'un partit que es presenta a les eleccions. No obstant, el país encara no es pot considerar del tot lliure, perquè no permet el dret a vot als ciutadans negres (la majoria de la població) i la representació dels grups no blancs és molt baixa: 45 i 85 membres respectivament del parlament de les ètnies i 178 té la cambra dels blancs. Una diferència que deixa entreveure que la desigualtat segueix latent.

El 1990 el nou president, F.W de Klerk, va començar a negociar amb els líders dels partits negres per poder acabar amb la segregació de negres i blancs. D’aquesta manera, el líder del partit Nacional va anar progressivament derrogant algunes lleis de l’apertheid i legalitzant alguns partits. És el cas del Congrés Nacional Africà i del seu líder Nelson Mandela, qui el 1990 va ser alliberat de la presó.

L’any següent, els ciutadans sud-africans –només els blancs- vandecidir el futur de la discriminació en un referèndum, on va guanyar el si amb un 68,73% dels vots. El 1993 Mandela i de Klerk van guanyar el Nobel dela pau, pels seus esforços d’acabar amb la discriminació racial i aconseguir la democratització de Sud-àfrica.

F.W de Klerk i Nelson Mandela

A partir del 1994 se celebren les primeres eleccions democràtiques i tots els ciutadans tenen l’oportunitat de poder exercir el seu vot, gràcies al sufragi universal. A més són eleccions democràtiques, donat que hi ha un cert grau de competitivitat, tots els partits hi poden participar. Una dada que mostra aquesta apertura de les eleccions és el nombre de partits representats: en comparació amb el 1989 on només hi havia 5 partits, el 1994 19 forces polítiques en formen part. En aquestes eleccions hi ha un canvi de govern, el Congrés Nacional Africà –amb Nelson Mandela com a president- substitueix el Partit Nacional.

Considerant tots aquests factors, es podria dir que a partir de 1994 fins a l’actualitat Sud-àfrica esdevé un país democràtic. No obstant, si tenim en compte l’índex de democràcia-dictadura (D-D), haurem de classificar aquest Estat com un error de tipus II, és a dir, com un país que ni té les condicions necessàries per ser considerat una democràcia lliure, ni té les característiques d’una dictadura. Segons aquest índex, per poder ser una democràcia, un país ha de complir 4 condicions: l’executiu ha de ser escollit en eleccions populars (directes o indirectes), el legislatiu ha de ser escollit en eleccions populars directes, hi ha d’haver més d’un partit en el Parlament i hi ha d’haver alternança en el poder. Si ens atenim a aquesta quarta condició, Sud-àfrica no ha alternat el seu govern des de 1994.

El Congrés Nacional de Sud-àfrica, tot i que ha estat escollit per eleccions directes, porta 5 legislatures sense canviar de govern. Si bé, en les últimes eleccions celebrades (7 de maig de 2014), el partit ha perdut 15 escons, té una diferència de vots respecte a la segona força de 197 escons. Això vol dir, que el Congrés Nacional Africà és sempre la primera força i els altres partits no tenen cap tipus d’oportunitat de guanyar ( si bé en l’última elecció, L’Aliança Democràtica ha obtingut 22 escons més que en les darreres).

Sud-àfrica ha lluitat durant molts anys per poder aconseguir un país democràtic. Actualment, però, ha fet una passa enrere i el ANC està seguint els mateixos passos que el seu antecessor, el Partit Nacional, amb una llarga legislatura que impedeix que altres partits puguin governar. L’alternança és vital perquè hi hagi democràcia.

A continiació trobareu els índex emprats per poder analitzar el cas de Sud-àfrica:

........................................................................................................................................Annex
Freedom House: és una organització no governamental, amb seu a Estats Units, que publica un informa anual on avalua el grau de llibertats polítiques i civils de cada país. L’avaluació consisteix en una escala de l’1 (país lliure) al 7 (país no lliure). De l’1 al 2,5 es considera lliure, de 3 a 5 parcialment lliure i de 5.5 a 7 no lliure. Sud-àfrica es considera parcialment lliure des de 1990 fins a 1994, donat que no tothom gaudeix de llibertats polítiques i no tots els partits estan representats.
Polity IV: és un sistema de classificació dels règims polítics, que s’utilitza per mesurar el nivell de democràcia d’un país. Es basa en com és escollit l’executiu (competència) i com d'oberta és aquesta elecció (apertura); participació política (si està regulada i si hi ha més d'una alternativa a les eleccions) o controls sobre el poder executiu (fins a quin punt l’executiu està limitat per altres poders). Utilitza una escala de 10 (democràcia extrema) a -10 (autoritari). Puntuacions de -10 fins a -6 representen a autocràcies, de -6 Fins a +6 corresponen a anocràcies , i de 6 fins a 10 a democràcies. Sud-àfrica és classificada com a anocràcia fins el 1991 i a partir de llavors com a democràcia.

Índex de democràcia-dictadura: índex que defensa que els països que no són classificats com a democràcies són dictadures. Perquè un país sigui democràcia cal que reuneixi les següents condiciones: que l’executiu sigui escollit en eleccions populars (pot ser en elecció indirecta); que el legislatiu sigui escollit en eleccions populars directes ( càrrecs escollits a través d’eleccions competitives); que hi ha d’haver més d’un partit; i que hi hagi alternança. Si un país reuneix les 3 condicions primeres i la quarta no es tracta d’un error tipus II (no és ni democràcia ni dictadura). Sud-àfrica és un d’aquests casos, donat que el Congrés Nacional Africà porta cinc legislatures guanyant les eleccions.

Irina Balart Grup 2 

Indonesia: Proceso de Democratización.

Indonesia: Proceso de Democratización.

Pongamos la vista en un país del Sudeste Asiático. Indonesia es una república con un sistema presidencial ,pero no siempre ha sido así.  La historia y el progreso de Indonesia  se ha visto salpicada por unos tiempos turbulentos caracterizados por cambios radicales de sistema.

Para observar mejor el  desarrollo del país, y analizar profundamente la libertad y la democracia del país, analizaremos el periodo del 1990-2008 con la ayuda de tres medidas,muy utilizadas por los politólogos

Para empezar,debemos tener claros los criterios para clasifi
carla como tal. Las tres medidas escogidas son diferentes ante la concepción de democracia y la naturaleza de la base de datos para evaluar los regímenes políticos.

Las tres medidas son:

-El Proyecto Polity IV es un sistema de clasificación de los regímenes políticos,usado para medir el nivel de democracia de un país. Las variables que tiene en cuenta son tales como el modo en el que el ejecutivo es elegido, los controles sobre el poder ejecutivo,la competitividad y la apertura de las elecciones. A cada país,cada año se le asigna una puntuación que va de -10 a +10. Considera que el régimen es una democracia

madura cuando la participación política es competitiva, cuando el método de selección del ejecutivo es mediante la elección y existen controles para el ejecutivo. Por otro lado entiende que un régimen autocrático es aquél que restringe o suprime la participación política competitiva. Los jefes del Ejecutivo son escogidos por las élites políticas, y una vez en el poder, lo ejercen con pocos límites institucionales.

-El informe de Freedom House anual evalúa el grado de libertades políticas y civiles de cada país. La evaluación de Freedom House consiste en una escala del 1 (país libre) al 7 (país no libre). Los países con valores que van de 3 a 5 se consideran "parcialmente libres". Las variables que tiene en cuenta a la hora de evaluar son tales como la libre elección de ejecutivo y legislativo en elecciones abiertas y competitivas,un conjunto de libertades como el de voto,expresión, organización,educación y en la práctica religiosa.

-El índice democracia-dictadura (o índice D-D) es un conjunto de datos dónde se evalúa si un régimen es democrático o no. Existen tres condiciones para que se considere a un régimen autoritario,y para considerarse así solo se ha de dar una de ellas. O bien el jefe del ejecutivo no ha sido elegido,o no lo ha sido el legislativo,o bien no hay más de un partido. Existe también una cuarta condición:el partido en el poder nunca ha perdido las elecciones (tras dos periodos electorales o bajo las mismas reglas electorales con las cuales llegó al poder.

Dicho gráfico es un estrato de tres documentos:

Podemos observar que Polity IV y el índice D-D coinciden bastante a la hora de evaluar el régimen político del país, pero resulta sorprendente que disten de la valoración de Freedom House. Cabe decir que Freedom House incluye concepciones más sustantivas de la democracia, ya que quizás las instituciones son vistas como necesarias pero no suficientes para caracterizar un régimen político como libre. Tanto Freedom House como PolityIV ofrecen las medidas policotómicas de la democracia ,lo cual nos transmite más información que las medidas dicotómicas,como el índice D-D. Aun así,para clasificar los tipos de regimenes,cierta subjetividad en las primeras medidas es inevitable.

Para valorar mejor el resultado del gráfico pasemos a describir brevemente la reciente historia del país.

A finales de los años noventa, Indonesia entró en bancarrota,y debido a los casos de corrupción y las protestas, Suharto dimitió en 1998 ,(Suharto era un general del ejército que destituyó al presidente Sukarno(Partido Nacional Indonesio) después de un supuesto intento de golpe de estado de las fuerzas comunistas del país). Como podemos observar en el gráfico,hasta ese año, es considerada una dictadura por POLITYIV y por D-D, pero considerada parcialmente libre por Freedom House. Esto podría darse ya que a modo de mantener una cubierta democracia, Suharto realizó algunas reformas electorales. Se sometió a una elección a través votos de un colegio electoral cada cinco años empezando en 1973.

Se celebraron elecciones legislativas en junio del 1999, Megawati Sukarnoputri (hija de Sukarno) y su reformista Partido Democrático Indonesio por la Lucha (PDI-P) fueron la opción más votada (33%). Pero meses más tarde, en las elecciones presidenciales, celebradas por separado, obtuvo una ajustada victoria Abdurrahman Wahid (Gus Dur). Megawati finalmente juró su cargo como presidenta en el 2001.En el grafico volvemos a observar que Freedom House dista en su catalogación,y puede ser debido a que bajo el mandato de Megawati,las corruptelas ,el poder militar y la pobreza siguieron intactas. Debido a esto, Megawati perdió las elecciones presidenciales del 2004 ante Susilo Bambang Yudhoyono ,que consiguió imponer medidas enérgicas contra los militantes islamistas, destinar más dinero a educación y salud e introducir unas pensiones básicas,y en las elecciones de 2009 logro una cómoda reelección.

Podemos concluir,que pese a las dificultades y a la opacidad del gobierno en los últimos años,las tres medidas coinciden en que a partir del 2006,Indonesia es una Democracia.

Aina Castellón

Canvis en el sistema polític a Nigèria des de 1990

Martí Campillo Camps

CANVIS EN EL SISTEMA POLÍTIC A NIGÈRIA DES DE 1990

Durant la segona meitat del segle XX, després de la seva independència, la historia de Nigeria ha estat protagonitzada per episodis convulsos de cops d’estat, guerres, i per tant, canvis en el sistema polític del país. Ara bé, és fàcil definir un país com a democràtic? Què és la democràcia? Quins criteris defineixen la democràcia?

A primera instància, aquestes preguntes semblen tenir una resposta clara i fàcil, però no és així. La qualitat democràtica de nigerià ha estat molt qüestionada per les potencies occidentals, organitzacions d’àmbit internacional com la UE, i la Comunitat Econòmica dels Estats l‘Àfrica Occidental. Wole Soyinca, qui va ser el primer africà guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1986, en referencia a les eleccions del 2007 afirmava; “una profanació de la idea democràtica”. Amb tot això, cal afegir els diversos episodis violents post electorals que s’han anat repetint al llarg dels anys.

Com es veu clarament a la taula, els 3 indicadors mostren una correlació clara, no obstant, Freedom house i Polity IV tenen més punts en comú que D-D Dataset i se’n desmarquen lleugerament.

Freedom House i Polity IV classifiquen Nigèria com un estat parcialment lliure i una anocracia respectivament, des del 1990 fins el 1992, el mateix passa des de l’any 1998 fins el 2013. Entre 1993 i 1997 els dos indicadors classifiquen l’estat africà com a dictadura.

El cas de “D-D dataset” és una mica diferent, des de 1990 fins a 1998 classifica Nigèria com a dictadura, a partir de 1999 fins l’actualitat considera que és una democràcia.

Perquè durant els anys 1990,1991 i 1992 no coincideixen els 3 indicadors?

 Hem de tenir en compte que els paràmetres de cada indicador són diferents, el més singular és D-D dataset que posa unes condicions més clares que els altres dos. Al 1985 un cop d’estat, va posar Ibrahim Babangida al poder. El principal paràmetre de D-D database és que s’elegeixi  l’executiu. Com que aquesta condició no es complia, va ser catalogat com a dictadura per  l’indicador en qüestió. Per altre banda Freedom Hause es centre més amb les llibertats polítiques i civils. Hem de tenir en compte que Babangida va permetre la creació de dos partits, amb la qual cosa, els ciutadans disposaven d’un cert grau de llibertats polítiques i civils, tot i ser força limitades. Aquest fet justifica la classificació per part de Freedom Hause a “partially free”. Per últim tenim Polity IV, que es centra amb la participació política i el control sobre executiu. El control sobre l’executiu era casi inexistent, però com ja he dit abans, els ciutadans disposaven d’unes certes llibertats polítiques, que implicaven poder votar sota certes condicions. És per això, que Polity IV classifica  Nigèria com anocracia..

Què passa entre 1993 i 1997?

Tots tres indicadors coincideixen en classificar a Nigèria com una dictadura. Al 1993 hi va haver eleccions, però els militars no van acceptar el resultat i van posar al poder el general Abacha. La dictadura militar de Abacha, va ser tan dura que va aïllar Nigèria internacionalment, es va anular qualsevol tipus de dret polític i civil. Si ho comparem amb el regim de Babangida, en el qual els ciutadans gaudien de certs drets, a la dictadura militar d’Abacha aquest fet no succeeix, i es dona una situació d’extrema duresa, amb la qual cosa, no hi ha dubtes en classificar aquest període com a dictadura.

Què passa des de de 1988 fins l’actualitat?

L’any 1998 és un any de transició, mor Abacha, i no hi haurà eleccions fins el 1999. S’instaura oficialment la democràcia, i s’elegeix el poder legislatiu i l’executiu, a més, el sistema polític permet que es presentin altres partits. Per aquest motiu D-D Dataset classifica aquest període com a democràtic. Els altres indicadors no ho fan a conseqüència de la corrupció, i la violència que te lloc durant les eleccions i els períodes post electorals, per aquest motiu el govern de Nigèria és criticat durament per diferents actors i personalitats internacionals. Des de 1999, Nigèria sempre s’havia classificat com “type II” segons D-D Dataset, perquè després de les primeres eleccions no hi havia hagut alternança entre partits polítics, però a partir de les eleccions del 2015 aquest fet canvia el panorama polític, i el Partit Democràtic Popular (PDP), que havia governat fins aleshores és derrotat i el principal partit de l’oposició liderat per Muhammadu Buhari guanya les eleccions i arriba al poder. Això suposa la primera alternança política des del fi de la dictadura l’any 1999.

País	Nigèria
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013

És Indonèsia una democràcia o una dictadura?

És Indonèsia una democràcia o una dictadura?

 

L’estudi sobre el cas d’indonèsia en el rere fons de si el seu règim polític correspon a una democràcia o a una dictadura és una reflexió de gran divergència degut a la gran flexibilitat del terme que s’analitza. D’aquesta forma, aquest document analitza el comportament polític del país a través de tres sistemes de classificació dels règims polítics com són el Polity IV, el Freedom House i el Democracy-Dictatorship Index.

Aquests sistemes tenen en compte components ben diferenciades sobre les característiques del règim i per tant ens permetran analitzar d’una forma més objectiva el terme, amb l’objectiu de respondre d’una manera acurada la pregunta inicial. Així, mirant la mesura dels indicadors des de 1990 fins el 2013 observem que tots ells qualifiquen majoritàriament com a dictadura el règim del país fins el 1998, coincidint amb la sortida del poder de Suharto, que havia estat el president de la República d’Indonèsia des de 1967. D’altra banda, a partir de 1999 i fins el 2013, els sistemes qualifiquen el règim del país com una democràcia, amb petites singularitats que es fan evidents principalment en el sistema de Freedom House.

 

En concret, en el període que va de 1990 a 1997 totes les mesures analitzen Indonèsia com un país dictatorial, exceptuant l’interval de 1990-1992 on l’indicador de Freedom House el considera un règim parcialment lliure. Així, aquests primers vuit anys van estar marcats per el règim militar del president Suharto, en un període que es va denominar “El Nou Ordre” i que va durar de 1967 a 1998. D’aquesta manera, en aquesta etapa política s’establí la llei marcial, el toc de queda, la repressió política i la supressió de llibertats civils, principalment la d’expressió, identificant-lo clarament com un règim dictatorial. D’altra banda, cal destacar que entre el 1990 i el 1992 i tal com s’ha dit, un dels indicadors, el de Freedom House, l’identifica com un règim parcialment lliure des del punt que hi ha una certa ampliació parcial del grau de llibertats polítiques i civils.

En aquest sentit, un cas especial és el de 1998 on es dona un canvi en la situació política i un nou actor entra en joc. El president Suharto, enmig d’un període de conflictivitat i protesta, renuncia a la presidència del govern i és el seu vicepresident, Jusuf Habibie el que és fa càrrec del país. Això suposa un impuls pel país i un canvi en la posició de dos dels indicador, el Polity IV i el Freedom House, que passen a considerar el règim del país com una anocràcia, és a dir un punt intermedi entre democràcia i dictadura.

Tanmateix, el 1999 el nou govern empren una forta reforma polític basant-se en dos pilars bàsics de la democràcia com són el pluralisme i la descentralització del poder. Així, es convoquen les primeres eleccions lliures a Indonèsia des de 1955 on un total de 48 partits obtenen representació parlamentària, amb un Habibie que perd la possibilitat de continuar amb el seu mandat davant el líder del Partit Despertar Nacional, Abdurrahman Wahid. En el rere fons d’aquest punt d’inflexió en la política del país, també es produeix un canvi en la interpretació del sistema per part dels diversos indicadors. De fet, dos d’ells, el Polity IV i el D-D Dataset, el passen a considerar un règim democràtic, mentre que el Freedom House el continuaria interpretant com una anocràcia parcialment lliure fins el 2004, davant el que considera una certa manca de llibertats polítiques i civils per la societat.

D’aquesta manera, el període entre 1999 i 2013 és considerat com un clar règim democràtic pel Polity IV i el D-D Dataset on es van succeir dos governs del Partit Democràtic d’Indonèsia, després de les eleccions de 2004 i 2009, amb un augment de l’apertura i la participació política en el sistema estatal, així com la possibilitat d’un major abast del control del poder executiu per part de la ciutadania. D’altra banda, el Freedom House es diferencia dels dos altres models ja que no considera el règim plenament democràtic fins 2004, coincidint amb la pujada al poder de Susilo Bambang Yudhoyono i l’ implantació de mesures de liberalització econòmica i de concessió de majors llibertats.

Per últim, cal destacar que aquest sistema, després de vuit anys plenament democràtics i lliures (2005-2012), qualifica el sistema com parcialment lliure el 2013, el que es pot analitzar com una reducció parcial de certes llibertats en aspectes de considerable importància per l’indicador.

En conclusió, es pot dir que el règim polític indonesi es basa per ser un sistema principalment dictatorial fins a 1998 on, amb la renuncia del president Suharto i la convocatòria d’eleccions lliures el 1999, es produeix un punt d’inflexió que porta el país cap a una democratització del sistema amb una apreciable manca de certes llibertats polítiques i civils.