Federació Russa: un Estat democràtic?

La Federació Russa és un Estat que va declarar la seva independència de l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) l’any 1990 (tot i que no va ésser finalitzada fins el 1991), i amb una forma de govern de República semipresidencialista federal, és a dir, un sistema d’organització política en el qual tant la figura del primer ministre com la del president participen diàriament i activa en les funcions del govern (per tant, difereix del sistema parlamentari pel fet que el president no és una figura merament representativa cerimonial, i també difereix del sistema presidencialista ja que compta amb la figura del primer ministre).

És interessant estudiar, després d’aquesta important transició, com podem classificar Rússia: com una democràcia, com una anocràcia (sistema polític que no és plenament democràtic ni plenament autoritari) o, per contra, l’hem de classificar com una dictadura? Rússia no és un cas fàcil d’estudi, però per intentar respondre aquesta pregunta ens basarem en tres índexs molt coneguts en l’àmbit de la investigació política, que classifiquen els diferents règims polítics segons certes característiques o ítems preestablerts (no necessàriament els mateixos per als tres), i són els següents: Freedom House (FH), Polity IV, i Democracy-Dictatorship Dataset (DD Dataset).

Aquest estudi es mostra gràficament a la taula que hi ha a continuació, on veiem la classificació que s’ha fet de Rússia, segons cadascun dels tres índexs diferents, en l’etapa compresa entre els anys 1990-2013.

En primer lloc, cal destacar la coincidència dels tres índexs en el fet de no classificar Rússia l’any 1990 (i en el cas de Polity IV, tampoc l’any 1991), i això és degut, com hem apuntat al començament, a la transició que el país estava fent cap a un Estat independent com és actualment, és a dir, al procés d’independència de la URSS, per la qual cosa no es podia classificar.

A partir d’aquí, establim tres etapes diferents: la primera, de 1991 a 1999; la segona, del 2000 al 2006; i finalment, la tercera, del 2007 al 2013.

En la primera etapa, 1991-1999, veiem que els tres indicadors coincideixen en la seva classificació, ja que tots situen el país en una situació intermitja entre la democràcia i la dictadura (segons Freedom House era “Parcialment lliure”, segons Polity IV, “Anocràcia”, i segons DD Dataset, “Type II” –la denominació “Type II” fa referència a situacions en les quals el partit que en aquell moment governa, és a dir el que té el poder, no hagi perdut mai les eleccions, fet que faria factible que es pogués tractar d’un cas de dictadura-). Aquesta classificació que rep la primera etapa, és deguda a la situació del país durant la dècada dels 90, en la que hi havia problemes estructurals, com els enfrontaments entre el President i el Parlament o un sistema de partits anàrquic, que dificultaven la creació d’un govern estable i representatiu. Una altra raó és el fet que, l’aleshores President Yeltsin tenia una concepció de la presidència molt autocràtica, per exemple, nomenant càrrecs a gent de la seva confiança i del seu entorn sense tenir en compte el Parlament. També durant aquesta dècada, el país va patir una greu crisi econòmica i financera que va deixar les classes baixes en situacions de pobresa extrema, però que gràcies a l’augment dels preus dels productes exportats pel país, es va començar a remuntar el 1998.

Pel que fa a la segona etapa (2000-2006), l’indicador DD Dataset continua classificant el país com a “Type II”, igual que a l’etapa anterior, però veiem un canvi en la classificació de l’índex Polity IV, que, durant aquesta etapa, el classifica com a “Democràcia”, i també en la de Freedom House, que a partir de 2004 el classifica com a “No lliure”. Aquesta etapa coincideix amb l’arribada al poder del nou President Vladímir Putin, que no va tenir dificultats per imposar-se als seus oponents en les eleccions del 2000, i tampoc en les de 2004, en les quals va ésser reelegit amb un 71% dels vots. Això pot explicar la classificació de Polity IV, tot i que les classificacions dels altres dos índex poden quedar explicades per la falta de transparència d’aquestes eleccions i la seguretat que s’haguessin celebrat de manera plenament democràtica. També, a partir de 2004, es va experimentar un important augment del control del President sobre el Parlament, els representants regionals i la societat civil, fet que explica el canvi en la classificació de l’índex Freedom House, que passa de “Parcialment lliure” a “No lliure”.

Finalment, en l’etapa 2007-2013, DD Dataset continua en la seva classificació com a “Type II”, mentre que Polity IV torna a “Anocràcia” (com ho classificava a la primera etapa), i Freedom House continua classificant-lo com a “No lliure”. Això es deu, bàsicament, a la tornada al poder de Vladímir Putin, en unes eleccions dubtoses sobre el seu procediment, i a la seva política en aquest tercer mandat, amb un caire poc democràtic i liberal, per exemple establint una legislació més estricta contra la comunitat LGBT o la llei contra la “propaganda homosexual”.

Per tant, a tall de conclusió, gràcies als diferents índexs podem veure que Rússia és un cas difícil i que presenta ambigüitats, per la qual cosa se’l sol classificar en una posició intermitja entre la democràcia i la dictadura, tot i que té un llarg camí per recórrer per arribar a ser un Estat plenament democràtic, amb tot el que això comporta.

Mar Cases Martínez

Grup 201