Situada al sud-est asiàtic, Malàisia va assolir la independència dels poders colonials a mitjans del segle XX. Es tracta d’una federació multiètnica i multireligiosa formada per 13
estats i 3 territoris federals, Malaya, Sabah i Sarawak. Entre les federacions hi
ha una distribució molt desigual de competències que afecten positivament a Malaya. Actualment és la població xinesa (un 26% del total de població) la que continua tenint el poder econòmic, malgrat que des de fa anys, els malaisis s’han beneficiat de la discriminació positiva pel que fa
als negocis, la religió
i la política. La población indígena (11%) segueix vivint en condicions de pobresa i precarietat.
Malàisia és l’únic país del món amb una monarquia rotatòria i amb reis escollits; 9 sultans exerceixen per torns el paper de Cap d’Estat (o Yang di-Pertuan Agong). Els fonaments del seu govern prenen com a punt de partida el sistema
parlamentari de Westminster.
En
els últims 25 anys i segons la majoria dels
analistes, les 12 convocatòries
electorals no es poden considerar lliures ni justes, ja que el govern sempre ha
estat controlat per un únic
partit, United Malays National Organisations.
Els
politòlegs intenten obtenir informació veraç i
fiable sobre si un país
pot ser considerat democràtic
aplicant mesures quantitatives i qualitatives que ajuden a classificar els règims
polítics. Alguns d’aquests instruments són: Freedom
House, Polity IV i Democracy and Dictatorship (DD). Els
indicadors utilitzats són
similars, ja que faciliten
informació d’un
gran nombre de països durant un llarg període
de temps però, són
diferents pel seu concepte de democràcia,
la naturalesa de les dades i el tipus de mesura d’aquestes.
País
|
Malasia
|
||||||
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
Freedom House
|
||||
1990
|
Free
|
||||||
1991
|
|||||||
1992
|
Not free
|
||||||
1993
|
|||||||
1994
|
Partially Free
|
||||||
1995
|
|||||||
1996
|
Polity IV
|
||||||
1997
|
Democracia
|
||||||
1998
|
|||||||
1999
|
Dictadura
|
||||||
2000
|
|||||||
2001
|
Anocracia
|
||||||
2002
|
|||||||
2003
|
D-D Dataset
|
||||||
2004
|
Democracia
|
||||||
2005
|
|||||||
2006
|
Dictadura
|
||||||
2007
|
|||||||
2008
|
Type II
|
||||||
2009
|
|||||||
2010
|
|||||||
2011
|
|||||||
2012
|
|||||||
2013
|
|||||||
Com
podem observar en el gràfic,
entre 1990 i 2007, el règim
polític de Malàisia
va ser “dubtós”,
situant aquest país a cavall de la democràcia
i la dictadura.
A
principis dels 90, Malàisia
va patir la crisi financera asiàtica
i diferents conflictes interns. El 1999, Malàisia
estava en camí de la recuperació econòmica
gràcies a les polítiques
del primer ministre Mahathir. Durant els seus
22 anys de govern es va viure un enorme creixement econòmic acompanyat de
la repressió de l’activitat política i abusos dels drets humans.
El
2004, la coalició governant Front Nacional va guanyar
les eleccions amb un 90% dels escons parlamentaris. El
nou primer Ministre, Abdullah Badawi, va implantar polítiques
reformistes a les institucions i contra la corrupció.
L’any
2007 va haver-hi dues manifestacions en contra del govern: la Bersih Rally- 40.000
persones reclamant una reforma electoral i en contra de
la corrupció del sistema de partits, i les Hindu
Right Action Force contra les discriminacions als no malaisis.
Aquestes
manifestacions van erosionar el Front Nacional i el van conduir a la derrota a
les eleccions parlamentàries
de 2008, perdent la majoria de dos terços
i obtenint els pitjors resultats en 4 dècades.
Els partits de l’oposició van
quadruplicar la seva representació al
Parlament i malgrat els bons resultats, el seu líder,
Anwar Ibrahim, va ser arrestat i empresonat sota sospita de sodomia.
L’important
creixement de l’oposició és
un factor molt considerat per Polity IV, que a partir de 2008 situa Malàisia
com un règim democràtic,
mentre que Freedom House i Democracy and Dictatorship (DD), no el consideren
suficient per poder qualificar el país
de democràtic.
I
és
que el 2013, la invasió de
més
de 200 filipins a causa dels conflictes pel control del mar de la Xina
meridional, semblava prendre Malàisia
per sorpresa. La invasió acabaria
provocant 60 morts. Aquest conflicte va provocar
la dissolució del Parlament per part de Razak, qui
convocà eleccions generals amb l’esperança
de restablir el mandat amb la coalició Front
Nacional, en vigor durant sis dècades.
Tot i que el partit va obtenir menys del 47% del vot popular va
ocupar 133 de 222 escons a causa de la desproporcionalitat de les
circumscripcions. L’aliança
dels 3 partits de l’oposició va
rebre els millors resultats i volia enderrocar el Front Nacional perquè considerava que les eleccions de
2013 van ser fraudulentes i va acusar el govern d’enviar
40.000 votants “dubtosos” a
votar-hi.
Amb
aquest escenari, no és
estrany que els malaisis no estiguin satisfets amb el seu sistema polític,
especialment les minories xinesa, hindú i
els indígenes. Cal apuntar també que la complexitat política
i la gran quantitat d’actors
amb múltiples i discrepants interessos
dificulten la participació de
la ciutadania. Malgrat l’entorn
polític descrit i a la vista de diferents
valoracions i anàlisis sobre el sistema polític
de Malàisia, es pot afirmar que el país
és
actualment, un dels més
estables i menys corruptes del sud-est asiàtic.
_______________________________________________________________
PER SABER-NE MÉS...
Aquí podem
trobar una explicació més
detallada de la construcció del
gràfic i de les 3 mesures utilitzades per
la classificació del règim
polític de Malàisia.
Freedom
House
Organització no
governamental que publica un informe on s’avaluen
les llibertats polítiques i civils de cada país.
L’evolució d’aquest
indicador consta d’una escala que va de l’1
(país lliure) al 7 (país
no lliure). Els països entre l’1
i el 2,5 es consideren “lliures”.
Els països entre 3 i 5 es consideren “parcialment
lliures” i els que prenen valors entre 5,5 i 7
són
considerats “no lliures”.
Els criteris d’avaluació d’aquest
indicador són, entre d’altres
la lliure elecció de l’executiu
i el legislatiu, l’autonomia del govern, la protecció a
les minories, la llibertat de vot i expressió…
D’acord amb aquest informe
Malàisia ha estat considerada des de 1990 i fins als nostres dies un país
parcialment lliure, a causa de tots els factors històrics i polítics explicats
en aquest mateix article.
Polity
IV
Sistema
de classificació dels règims
polítics utilitzat per mesurar el nivell
de democràcia de cada país.
L’evolució d’aquest
indicador es produeix a través
d’una
escala que va de -10 a +10. Els països
entre -10 i -5 són considerats “autocràcies”,
de -5 a 5 són els països
considerats “anocràcies” i
aquells països que prenen valors de 5 a 10 són
considerats democràcies. Aquest índex
compta amb sis mesures relacionades amb la manera que l’executiu
és
escollit, amb l’existència
de controls i límits sobre aquest mateix, la
competitivitat de les eleccions i la participació política
entre d’altres.
D’acord
amb aquest índex, Malàisia
seria considerada una “anocràcia” fins
al 2008, quan el creixement de la importància
de l’oposició i
els diferents conflictes van fer possible que el país
fos considerat com una “democràcia”.
Democracy
and Dictatorship
Mesura creada per Przeworski i d'altres que ens permet determinar si un país és una democràcia o una dictadura en funció de 4 regles: 1) el primer president/ministre ha de ser escollit per eleccions siguin aquestes directes o indirectes, 2) el poder legislatiu ha de ser escollit per eleccions, 3) els actors poden escollir dos o més partits independents i 4) ha d'existir alternança de poder, el menys, dues legislatures o períodes presidencials. Així doncs, aquest conjunt de dades fan referència a una mesura binària de la democràcia (democràcia vs. dictadura).
Segons aquesta mesura Malàisia ha estat sempre un règim a cavall d'un règim i l'altre, per la dificultat real d'una alternança de poder en els partits polítics, així com la dificultat -o impossibilitat- d'elecció per part de certs col·lectius de la població de les institucions democràtiques.
Per a més informació, cliqueu aquí.
Mesura creada per Przeworski i d'altres que ens permet determinar si un país és una democràcia o una dictadura en funció de 4 regles: 1) el primer president/ministre ha de ser escollit per eleccions siguin aquestes directes o indirectes, 2) el poder legislatiu ha de ser escollit per eleccions, 3) els actors poden escollir dos o més partits independents i 4) ha d'existir alternança de poder, el menys, dues legislatures o períodes presidencials. Així doncs, aquest conjunt de dades fan referència a una mesura binària de la democràcia (democràcia vs. dictadura).
Segons aquesta mesura Malàisia ha estat sempre un règim a cavall d'un règim i l'altre, per la dificultat real d'una alternança de poder en els partits polítics, així com la dificultat -o impossibilitat- d'elecció per part de certs col·lectius de la població de les institucions democràtiques.
Per a més informació, cliqueu aquí.
Núria Bagaria Casellas
Grup 201
Compta que un cas dubtós no és el mateix que un regim híbid; les terceres categories dels indexes no són equivalents: hi ha una diferencia conceptual molt important entre el cas dubtós de DD i els régims híbrids de FH i PIV. Bé l'explicació sobre el canvi en la classificació de Polity IV al 2008; dius que es deu al creixement de l'oposició, però hauries d'haver explicat per què només aquest index es sensible a això i els altres no. Per què el creixement de l'oposició no es suficient perquè DD el classifiqui com a DEM? I per què tampoc es suficient perquè FH canvi la seva classificació?
ResponElimina