Atrapat en múltiples catàstrofes durant bona part de la seva història recent, El Salvador a ningú li estranyaria que a El Salvador s'hi instaurés una dictadura.
Durant els anys 80 i fins a principis dels 90, una guerra civil a El salvador va acabar amb 70.000 vides. L'any 1992 es va signar un acord de pau entre els dos bàndols: per una banda, una petita burgesia rica que controlava la política i l'economia. Per altra, bona part de la població que vivia, i en part segueix vivint, en profunda misèria.
En acabar la guerra, les desgràcies no van finalitzar, aquest cop transformades en catàstrofes naturals. L'huracà Mitch l'any 1998 i dos terratrèmols el 2001 van causar 1.200 morts i un milió de persones van perdre casa seva. A més, El Salvador és un dels països amb una taxa de criminalitat més elevada, de manera que les "maras" (bandes violentes) s'han convertit en un vertader problema.
 |
| Rescats després de l'huracà Mitch. Foto: La Prensa Gráfica |
En aquest context, és important conèixer el sistema polític que ha resultat d'aquestes catàstrofes: s'ha imposat un règim autoritari o, pel contrari, la democràcia ha prevalgut? En aquest darrer cas, les característiques democràtiques són homologables a altres països? I la pregunta més determinant: de quina manera podem avaluar-ho?
La disciplina de la Política Comparada ha ideat diferents mètodes per analitzar el nivell democràtic de cada país. Tot i que cada mètode presenta les seves particularitats, el que els uneix és que avaluen cada país segons uns ítems o característiques necessàries per a la democràcia, i poden ser més o menys estrictes en la manera de definir-la.
Mètode Democràcia-Dictadura
Un dels mètodes és l'índex D-D (democràcia-dictadura), que requereix que per a definir un sistema com a democràtic s'han de complir tres característiques bàsiques i una de complementària:
- El cap de l'executiu ha d'haver estat escollit.
- El Legislatiu ha d'haver estat escollit.
- Ha d'haver més d'un partit.
A més, el partit al govern no pot haver guanyat més de dues eleccions seguides.
Segons aquestes característiques, El Salvador és considerat pels creadors del model D-D com una democràcia, donat que compleix les tres característiques bàsiques. A més, a la següent taula podem observar com ha hagut alternança en el poder legislatiu. Aquesta alternança no ha estat present a les eleccions presidencials, on el partit liberal (ARENA) no havia perdut unes eleccions en 20 anys. Això va ser així fins al 2014, quan l'esquerra (FMLN) va fer-se amb la presidència del país.
Mètode Polity IV
El darrer mètode amb el qual avaluarem El Salvador s'anomena Polity IV i assigna una puntuació entre -10 i 10 segons les característiques del sistema polític analitzat. En aquest sistema, El Salvador rep una puntuació de 8/10, el que el converteix en un sistema democràtic homologable.
A més, Polity IV ens ofereix informació extra sobre la seva avaluació. Per exemple, parla sobre les limitacions al poder executiu. En aquest cas, des del 1990 al 2008 ens trobem amb unes "Limitacions substantives" (nivell 5 sobre 7). Això vol dir que el govern té més poder que la resta de grups als quals ha de rendir comptes, però amb algunes limitacions. A partir de 2008, El Salvador aconsegueix una puntuació major (6 sobre 7), que equival a "Categoria intermèdia".
Polity IV també parla de la competitivitat i alternatives que troben els ciutadans d'El Salvador a l'hora d'elegir representants. D'aquesta manera, l'any 1990 El Salvador excloïa grans grups de persones del procés polític. A partir d'aquell any i fins a l'actualitat, el nivell de competitivitat ha pujat un esglaó però encara li'n falten dos per arribar a ser plenament competitiva.
Mètode Freedom House
El segon métode de classificació s'anomena Freedom House (FH) i divideix els països en "lliures", "parcialment lliures" i" no lliures". Ho fa gràcies a avaluar els diferents sistemes segons un centenar d'ítems, que inclouen els llibertats civils i les drets polítics.
El sistema FH considera que El Salvador va ser un estat "parcialment lliure" fins al 1997, moment en el qual esdevé "lliure". Així doncs, entre 1990 i 1997 milloren les llibertats polítiques i, a partir de 1997, els drets polítics assoleixen un nivell que permet considerar El Salvador com un estat lliure. Aquesta és la imatge general que ens ofereix el métode FH. Lamentablement, però, no tenim accés a la classificació concreta a cadascun dels items analitzats.
Conclusió
Concloem observant a la següent gràfica que, tot i un primer període on la democràcia no estava prou consolidada (segons el sistema de Freedom House), tots els indicadors duen a la conclusió que el sistema polític d'El Salvador és una democràcia homologable internacionalment. Això sí, amb algunes mancances pel que fa a la competitivitat i a les limitacions del poder executiu.
Daniel Cortés Morés
Grup 201
Es valora l'intent de buscar puntuacions en els diferents items que composen els indexes. No obstant això, la explicació es poc clara, per exemple, que vol dir en el context d'aquesta frase "categoria intermèdia"? : "A partir de 2008, El Salvador aconsegueix una puntuació major (6 sobre 7), que equival a "Categoria intermèdia". També hi ha afirmacions que no se sustenten com: "A partir d'aquell any i fins a l'actualitat, el nivell de competitivitat ha pujat un esglaó però encara li'n falten dos per arribar a ser plenament competitiva" o quan al final es diu: "Això sí, amb algunes mancances pel que fa a la competitivitat i a les limitacions del poder executiu". Això no queda sustentat en l'explicació
ResponElimina