Canvis en el sistema polític a Nigèria des de 1990

Martí Campillo Camps

CANVIS EN EL SISTEMA POLÍTIC A NIGÈRIA DES DE 1990

Durant la segona meitat del segle XX, després de la seva independència, la historia de Nigeria ha estat protagonitzada per episodis convulsos de cops d’estat, guerres, i per tant, canvis en el sistema polític del país. Ara bé, és fàcil definir un país com a democràtic? Què és la democràcia? Quins criteris defineixen la democràcia?

A primera instància, aquestes preguntes semblen tenir una resposta clara i fàcil, però no és així. La qualitat democràtica de nigerià ha estat molt qüestionada per les potencies occidentals, organitzacions d’àmbit internacional com la UE, i la Comunitat Econòmica dels Estats l‘Àfrica Occidental. Wole Soyinca, qui va ser el primer africà guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1986, en referencia a les eleccions del 2007 afirmava; “una profanació de la idea democràtica”. Amb tot això, cal afegir els diversos episodis violents post electorals que s’han anat repetint al llarg dels anys.

Com es veu clarament a la taula, els 3 indicadors mostren una correlació clara, no obstant, Freedom house i Polity IV tenen més punts en comú que D-D Dataset i se’n desmarquen lleugerament.

Freedom House i Polity IV classifiquen Nigèria com un estat parcialment lliure i una anocracia respectivament, des del 1990 fins el 1992, el mateix passa des de l’any 1998 fins el 2013. Entre 1993 i 1997 els dos indicadors classifiquen l’estat africà com a dictadura.

El cas de “D-D dataset” és una mica diferent, des de 1990 fins a 1998 classifica Nigèria com a dictadura, a partir de 1999 fins l’actualitat considera que és una democràcia.

Perquè durant els anys 1990,1991 i 1992 no coincideixen els 3 indicadors?

 Hem de tenir en compte que els paràmetres de cada indicador són diferents, el més singular és D-D dataset que posa unes condicions més clares que els altres dos. Al 1985 un cop d’estat, va posar Ibrahim Babangida al poder. El principal paràmetre de D-D database és que s’elegeixi  l’executiu. Com que aquesta condició no es complia, va ser catalogat com a dictadura per  l’indicador en qüestió. Per altre banda Freedom Hause es centre més amb les llibertats polítiques i civils. Hem de tenir en compte que Babangida va permetre la creació de dos partits, amb la qual cosa, els ciutadans disposaven d’un cert grau de llibertats polítiques i civils, tot i ser força limitades. Aquest fet justifica la classificació per part de Freedom Hause a “partially free”. Per últim tenim Polity IV, que es centra amb la participació política i el control sobre executiu. El control sobre l’executiu era casi inexistent, però com ja he dit abans, els ciutadans disposaven d’unes certes llibertats polítiques, que implicaven poder votar sota certes condicions. És per això, que Polity IV classifica  Nigèria com anocracia..

Què passa entre 1993 i 1997?

Tots tres indicadors coincideixen en classificar a Nigèria com una dictadura. Al 1993 hi va haver eleccions, però els militars no van acceptar el resultat i van posar al poder el general Abacha. La dictadura militar de Abacha, va ser tan dura que va aïllar Nigèria internacionalment, es va anular qualsevol tipus de dret polític i civil. Si ho comparem amb el regim de Babangida, en el qual els ciutadans gaudien de certs drets, a la dictadura militar d’Abacha aquest fet no succeeix, i es dona una situació d’extrema duresa, amb la qual cosa, no hi ha dubtes en classificar aquest període com a dictadura.

Què passa des de de 1988 fins l’actualitat?

L’any 1998 és un any de transició, mor Abacha, i no hi haurà eleccions fins el 1999. S’instaura oficialment la democràcia, i s’elegeix el poder legislatiu i l’executiu, a més, el sistema polític permet que es presentin altres partits. Per aquest motiu D-D Dataset classifica aquest període com a democràtic. Els altres indicadors no ho fan a conseqüència de la corrupció, i la violència que te lloc durant les eleccions i els períodes post electorals, per aquest motiu el govern de Nigèria és criticat durament per diferents actors i personalitats internacionals. Des de 1999, Nigèria sempre s’havia classificat com “type II” segons D-D Dataset, perquè després de les primeres eleccions no hi havia hagut alternança entre partits polítics, però a partir de les eleccions del 2015 aquest fet canvia el panorama polític, i el Partit Democràtic Popular (PDP), que havia governat fins aleshores és derrotat i el principal partit de l’oposició liderat per Muhammadu Buhari guanya les eleccions i arriba al poder. Això suposa la primera alternança política des del fi de la dictadura l’any 1999.

País	Nigèria
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013