CLARA BARNIOL// Croàcia.
Una república democràtica conformada per un govern
parlamentari, fet que significa que els seus habitants tenen el dret d’escollir
els seus representants. Banyada pel Mar Adriàtic, també és membre de la Unió
Europea. Però, Croàcia sempre ha estat així? El cert és que fa 25 anys la
realitat era ben allunyada de la Croàcia que coneixem avui. La seva definició sovint
va acompanyada d'una forta càrrega històrica en l'època contemporània, marcada
per períodes polítics cruents.
En aquest article, s’ha estudiat quin tipus de
règim es considera que ha tingut Croàcia des de la seva declaració d’independència
l’any 1991 fins l’any 2013 a través de tres tipus de classificacions (Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship Dataset).
D’aquesta manera, s’han explorat diversos criteris per poder contrastar interpretacions
(veure el gràfic que acompanya el post).
Per entendre els orígens de Croàcia, cal
endinsar-nos en la seva història; Entre les conseqüències de la Segona Guerra
Mundial s’hi troba la conformació de la República Federativa Socialista de
Iugoslàvia, composada per sis repúbliques balcàniques: Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina,
Croàcia, Sèrbia, Macedònia i Montenegro.
El seu president, Tito, va ser conegut per la
capacitat de mantenir l’ordre entre les diferents ètnies. Un punt d’inflexió va
ser el trencament de Tito amb Stalin el 1948. A partir d’aquest moment,
Iugoslàvia va adoptar una política neutra enfront de la Guerra Freda.
Però el desencadenant de la ruptura de
Iugoslàvia va ser la mort del seu governador l’any 1980; en una situació de
crisi econòmica i divergències entre els interessos de les repúbliques, com la
declaració d’independència de Croàcia i Eslovènia, i l’auge dels grups radicals,
els Estats membres de Iugoslàvia van entrar en un greu conflicte ètnic. Deu
anys més tard de la mort de Tito, l’últim Estat socialista europeu es va
desintegrar.
L’evolució política de l’estat croat
- Primer període: Una independència conflictiva (1991-1999)
Croàcia es va independitzar
el 1991, seguida de quatre anys de guerra. El primer president de la república va
ser Franjo Tudjman, va governar un sistema semipresidencial durant nou anys. De
caràcter nacionalista croat, va ser qui va liderar el procés d’independència.
Comparat amb Hitler, va ser acusat de “neteja ètnica” i investigat per crims
contra la humanitat. Creia que era l’elegit per aconseguir la històrica Gran
Croàcia. Finalment, va morir el 1999.
Freedom
House classifica aquest primer període com a Estat parcialment lliure. La
seva orientació és semblant a la de Polity
IV, programa que designa Croàcia com una anocràcia. Així com Democracy-Dictatorship
considera que és un Estat democràtic perquè, entre d’altres, comptava amb una
constitució, les altres dues classificacions observen que no hi havia una
llibertat completa; no hi havia una separació ni control reals sobre els poders
polítics, que eren corruptes i van generar greus problemes econòmics. També hi
havia una manca de drets, com el dret de protecció de les minories davant de l’actitud
excloent de HDZ, el partit del govern.
- Segon període: Democratització i integració internacional (2000-2013)
La República de Croàcia
es va renovar de dalt a baix; la constitució establia una separació de poders
entre el president de l’executiu, el parlament i els tribunals. Es va establir la
convocatòria d’eleccions per sufragi directe per legislatures de cinc anys i un
màxim de dues legislatures seguides. El reconeixement i integració internacional
del “nou estat” es va materialitzar l’any 2008 amb l’entrada a l’OTAN i el 2013
amb l’entrada a l’ONU, sotmesa a referèndum.
Sorprenentment, als
primers anys d’aquest període HDZ va tornar a agafar força a les eleccions,
però els canvis de govern posteriors demostren un avanç respecte èpoques
passades. Després de la renúncia d’Ivo Sanader com a Primer ministre, Jadranka
Kosor va ser elegida el 2009 com la primera dona que va assumir aquest càrrec
en la història croata. Actualment, la presidenta de Croàcia és Kolinda Grabar-Kitarović, del partit conservador.
En aquest cas, les tres
classificacions coincideixen amb què durant aquest segon període, Croàcia és
una democràcia. Un dels exemples més evidents és l’enviament d’Ivo Sanader a la
presó per corrupció, així com la condemna dels crims de guerra al tribunal de
crims de guerra de Iugoslàvia a La Haia. També s’han
de tenir en compte el sistema d’eleccions, la separació de poders, l’existència
de candidatures de més d’un partit, l’obertura al món i referèndums per
escollir el futur de la política croata.
Segons aquestes classificacions, Croàcia no ha estat mai una dictadura. Podem dir que el començament de la democràcia croata es situa a l'entrada del segon mil·lenni, d'acord amb Freedom House i Polity IV, però cal seguir observant els criteris proporcionats per aquests tres mètodes i explorar-ne de nous de cara al futur. Coneixem l'inici de la democràcia a Croàcia, però l'anàlisi és interminable.
 |
| Gràfic de les classificacions |
Primer periode:
ResponElimina"Així com Democracy-Dictatorship considera que és un Estat democràtic perquè, entre d’altres, comptava amb una constitució" No l'explicació del perquè DD el classifiquen com a democràcia no té res a veure amb el fet de tenir una constitució, sinó de celebrar eleccions.
"les altres dues classificacions observen que no hi havia una llibertat completa; no hi havia una separació ni control reals sobre els poders polítics", què vol dir això? Has de ser més concreta: què tenen en compte concretament Polity IV i FH?
Massa general i poc concret. Les diferències s'expliquen a través de conceptes poc concrets i vagues.