Malàisia, radiografia a la democràcia

Situada al sud-est asiàtic, Malàisia va assolir la independència dels poders colonials a mitjans del segle XX. Es tracta d’una federació multiètnica i multireligiosa formada per 13 estats i 3 territoris federals, Malaya, Sabah i Sarawak. Entre les federacions hi ha una  distribució molt desigual de competències que afecten positivament a Malaya. Actualment és la població xinesa (un 26% del total de població) la que continua tenint el poder econòmic, malgrat que des de fa anys, els malaisis s’han beneficiat de la discriminació positiva pel que fa als negocis, la religió i la política. La población indígena (11%) segueix vivint en condicions de pobresa i precarietat.

Malàisia és l’únic país del món amb una monarquia rotatòria i amb reis escollits; 9 sultans exerceixen per torns el paper de Cap d’Estat (o Yang di-Pertuan Agong). Els fonaments del seu govern prenen com a punt de partida el sistema parlamentari de Westminster.

En els últims 25 anys i segons la majoria dels analistes, les 12 convocatòries electorals no es poden considerar lliures ni justes, ja que el govern sempre ha estat controlat per un únic partit, United Malays National Organisations.

Els politòlegs intenten obtenir informació veraç i fiable sobre si un país pot  ser considerat democràtic aplicant mesures quantitatives i qualitatives que ajuden a classificar els règims polítics. Alguns d’aquests instruments són: Freedom House, Polity IV i Democracy and Dictatorship (DD). Els indicadors utilitzats són similars, ja que faciliten informació d’un gran nombre de països durant un llarg període de temps però, són diferents pel seu concepte de democràcia, la naturalesa de les dades i el tipus de mesura d’aquestes.

País	Malasia
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013

Com podem observar en el gràfic, entre 1990 i 2007, el règim polític de Malàisia va ser “dubtós”, situant aquest país a cavall de la democràcia i la dictadura.

A principis dels 90, Malàisia va patir la crisi financera asiàtica i diferents conflictes interns. El 1999, Malàisia estava en camí de la recuperació econòmica gràcies a les polítiques del primer ministre Mahathir. Durant els seus 22 anys de govern es va viure un enorme creixement econòmic acompanyat de la repressió de l’activitat política i abusos dels drets humans.

El 2004, la coalició governant Front Nacional va guanyar les eleccions amb un 90% dels escons parlamentaris. El nou primer Ministre, Abdullah Badawi, va implantar polítiques reformistes a les institucions i contra la corrupció. L’any 2007 va haver-hi dues manifestacions en contra del govern: la Bersih Rally- 40.000 persones reclamant una reforma electoral i en contra de la corrupció del sistema de partits, i les Hindu Right Action Force contra les discriminacions als no malaisis.

Aquestes manifestacions van erosionar el Front Nacional i el van conduir a la derrota a les eleccions parlamentàries de 2008, perdent  la majoria de dos terços i obtenint  els pitjors resultats en 4 dècades. Els partits de l’oposició van quadruplicar la seva representació al Parlament i malgrat els bons resultats, el seu líder, Anwar Ibrahim, va ser arrestat i empresonat sota sospita de sodomia.

L’important creixement de l’oposició és un factor molt considerat per Polity IV, que a partir de 2008 situa Malàisia com un règim democràtic, mentre que Freedom House i Democracy and Dictatorship (DD), no el consideren suficient per poder qualificar el país de democràtic.

I és que el 2013, la invasió de més de 200 filipins a causa dels conflictes pel control del mar de la Xina meridional, semblava prendre Malàisia per sorpresa. La invasió acabaria provocant 60 morts. Aquest conflicte va provocar la dissolució del Parlament per part de Razak, qui convocà eleccions generals amb l’esperança de restablir el mandat amb la coalició Front Nacional, en vigor durant sis dècades. Tot i que el partit va obtenir menys del 47% del vot popular va ocupar 133 de 222 escons a causa de la desproporcionalitat de les circumscripcions. L’aliança dels 3 partits de l’oposició va rebre els millors resultats i volia enderrocar el Front Nacional perquè considerava que  les eleccions de 2013 van ser fraudulentes i va acusar el govern d’enviar 40.000 votants “dubtosos” a votar-hi.

Amb aquest escenari, no és estrany que els malaisis no estiguin satisfets amb el seu sistema polític, especialment les minories xinesa, hindú i els indígenes. Cal apuntar també que la complexitat política i la gran quantitat d’actors amb múltiples i discrepants interessos dificulten la participació de la ciutadania. Malgrat l’entorn polític descrit i a la vista de diferents valoracions i anàlisis sobre el sistema polític de Malàisia, es pot afirmar que el país és actualment, un dels més estables i menys corruptes del sud-est asiàtic.

_______________________________________________________________

PER SABER-NE MÉS...

Aquí podem trobar una explicació més detallada de la construcció del gràfic i de les 3 mesures utilitzades per la classificació del règim polític de Malàisia.

Freedom House

Organització no governamental que publica un informe on s’avaluen les llibertats polítiques i civils de cada país. L’evolució d’aquest indicador consta d’una escala que va de l’1 (país lliure) al 7 (país no lliure). Els països entre l’1 i el 2,5 es consideren “lliures”. Els països entre 3 i 5 es consideren “parcialment lliures” i els que prenen valors entre 5,5 i 7 són considerats “no lliures”. Els criteris d’avaluació d’aquest indicador són, entre d’altres la lliure elecció de l’executiu i el legislatiu, l’autonomia del govern, la protecció a les minories, la llibertat de vot i expressió…

D’acord amb aquest informe Malàisia ha estat considerada des de 1990 i fins als nostres dies un país parcialment lliure, a causa de tots els factors històrics i polítics explicats en aquest mateix article.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Polity IV

Sistema de classificació dels règims polítics utilitzat per mesurar el nivell de democràcia de cada país. L’evolució d’aquest indicador es produeix a través d’una escala que va de -10 a +10. Els països entre -10 i -5 són considerats “autocràcies”, de -5 a 5 són els països considerats “anocràcies” i aquells països que prenen valors de 5 a 10 són considerats democràcies. Aquest índex compta amb sis mesures relacionades amb la manera que l’executiu és escollit, amb l’existència de controls i límits sobre aquest mateix, la competitivitat de les eleccions i la participació política entre d’altres.

D’acord amb aquest índex, Malàisia seria considerada una “anocràcia” fins al 2008, quan el creixement de la importància de l’oposició i els diferents conflictes van fer possible que el país fos considerat com una “democràcia”. 

Per a més informació, cliqueu aquí.

Democracy and Dictatorship

Mesura creada per Przeworski i d'altres que ens permet determinar si un país és una democràcia o una dictadura en funció de 4 regles: 1) el primer president/ministre ha de ser escollit per eleccions siguin aquestes directes o indirectes, 2) el poder legislatiu ha de ser escollit per eleccions, 3) els actors poden escollir dos o més partits independents i 4) ha d'existir alternança de poder, el menys, dues legislatures o períodes presidencials. Així doncs, aquest conjunt de dades fan referència a una mesura binària de la democràcia (democràcia vs. dictadura). 

Segons aquesta mesura Malàisia ha estat sempre un règim a cavall d'un règim i l'altre, per la dificultat real d'una alternança de poder en els partits polítics, així com la dificultat -o impossibilitat- d'elecció per part de certs col·lectius de la població de les institucions democràtiques.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Núria Bagaria Casellas

Grup 201