Democràcia a la turca

Si sortíssim al carrer a preguntar als vianants on es situa Turquia, possiblement, rebéssim una resposta unànime. Gràcies al nostre sistema educatiu tothom sap on situar-la, si més no, es sap intuir. Turquia és el pont entre Àsia i Europa, és un país transcontinental. Aquest element estel·lar ha provocat l'existència d'una societat molt heterogènia, forjada a través de molts segles fent de pont entre civilitzacions i amb particularitats polítiques, socials i ideològiques molt diverses.

Repetim l’experiència. Tornem a sortir al carrer. Aquest cop, enlloc de preguntar sobre la seva localització en un mapa, anem més enllà: Turquia és un país democràtic? La resposta ja no és tant senzilla, aquí ja hi ha diversitat d’opinions.

Primer, hem de saber què considerem democràcia. Democràcia popularment és entesa com el govern del poble. Una definició curta i senzilla però molt ambigua. Així doncs, aplicar el concepte democràcia en un país no sembla tant fàcil. Trobem la necessitat d’establir uns límits o uns criteris per tal d’assenyalar les diferències entre democràcia i dictadura. Aquests criteris parteixen d’una base analítica, que pretenen allunyar-se d’opinions i percepcions, donant una resposta clara a si, en el nostre cas, Turquia és una democràcia o no.

Mirant les tres formes de classificació de règims polítics dels diferents països del món, podem establir que Turquia al iniciar la dècada dels 90 és una democràcia parcialment lliure. Aquesta combinació de paraules ve a descriure un sistema polític multipartidista inestable i amb fortes tensions. El caracteritzem com inestable degut al paper predominant de l’exèrcit, el qual actua com a protector de la República secular tenint així la potestat de intervenir davant qualsevol ofensiva de caràcter religiós - Cop d'Estat (1997). L’altra característica són les fortes tensions, les quals venen donades per la minoria kurda del país. Aquestes tensions es manifesten, en essència, amb les actuacions del PKK i l’enfrontament obert amb Turquia.

A partir del 2011, una de les tres formes de classificació dels règims polítics varia. Aquest canvi es produeix per dos elements: primeres eleccions després de la reforma electoral del 2007 i tercera victòria consecutiva del partit d’Erdoğan (AKP). Així doncs, resulta difícil decantar-se per democràcia o dictadura, i ho cataloga com possible dictadura.

Amb aquesta visió general en les nostre ments, la taula següent exemplifica l’anàlisi dut a terme per resoldre la nostra pregunta:

Aquestes tres mesures de classificació no són les úniques que podem utilitzar per definir el règim polític de Turquia. Tot i això, el seu conjunt obté una bona capacitat descriptiva i comparativa que ajuda a mostrar d’una forma senzilla les diferents característiques del sistema que regeix en les institucions del país.

Així doncs, a través del gràfic, som capaços de veure les mancances que tenen les institucions o polítics al garantir la llibertat dels seus ciutadans. El conflicte religiós i la imposició de la secularitat generen que els ciutadans de fe islàmica durant molts anys hagin sigut reprimits per les autoritats turques. A més a més, de la situació de bloqueig institucional de la minoria kurda que es veu sense representació de caire polític.

Per aquells més interessats en l’anàlisi en profunditat, a continuació detallo els resultats i els motius corresponents les mesures anteriorment presentades. 

_________________________________________________________________________________________________________________

• Freedom House. 

Mesura proposada per una organització no governamental que cada any fa un informe sobre el grau de llibertat política i civil de cada país del món. Per poder saber el grau de llibertat d’un país utilitzen diversos criteris com la lliure elecció de l’executiu i el legislatiu, la protecció de les minories o la independència del poder judicial.

Freedom House considera que Turquia és una posició intermèdia. En l’escala que proposen del 1 al 7, sent 1 total llibertat i 7 l’absència de llibertat, Turquia sempre es situa en posicions pròximes a 3-4. Això, si ho traduïm als dos grans blocs de la classificació, significa:

• Polity IV. 

Mesura de classificació molt coneguda en la Ciència Política, que consisteix en la codificació de les característiques polítiques dels Estats amb l’objectiu d’oferir a través de la comparació una classificació per règims polítics.

A través dels indicadors proporcionats per Polity IV, Turquia és una democràcia. El indicador és format per una escala que va del 0 al 10, de dictadura a democràcia, combina diverses variables com la competitivitat, l’obertura internacional o els límits de les institucions. Segons els resultat estudiats, Turquia es situa al voltant del valor 8, sent catalogat com democràcia.

• D-D Dataset. 

Aquesta última mesura proposada té dues variants d’anàlisi. En essència, hem seguit la línia proposada per Przeworski, tot i que comentarem també com afectaria als resultats si seguíssim la línia de Cheibub.

El gràfic mostra una regularitat des del 1990 respecte a la definició del règim polític de Turquia, fet que es modifica a partir del 2011. Aquest canvi es deu a que, segon Przeworski, una democràcia ha de complir quatre estaments: 1) el primer ministre o president ha de ser escollit mitjançant eleccions; 2) el poder legislatiu ha des ser escollit per eleccions; 3) els electors poden escollir entre dos o més partits, i 4) ha d’existir una alternança al poder després de dos legislatures, com a mínim. És justament aquest últim punt el que deixa de succeir l’any 2011, ja que es comença la tercera legislatura del partit al poder.

Si al gràfic trobéssim representada la variant de Cheibub, trobaríem que el canvi es produeix l’any 2002: el primer govern d’Erdoğan. Tot i això, l’element que ho provocaria seria de nou les eleccions del 2011. Consideraria que la quarta condició per ser democràcia és: l’existència d’una alternança política sota les mateixes normes electorals que el van dur per primer cop al govern. Aquest element no es dóna degut a la reforma electoral que es produeix en el segon mandat, fent així impossible saber si la seva continuïtat és fruit de l’esforç o del canvi de la normativa. 

Joana Bregolat i Campos

Turquia -  Grup 201