Indonèsia, una democràcia fràgil

Situada al Sud-est Assiàtic, Indonèsia és una república presidencialista que va aconseguir la independència acabada la Segona Guerra Mundial. Es tracta del 4rt país del món amb més habitants, i el primer amb el nombre més important de musulmans. Al llarg del temps s’ha pogut veure com aquesta independència no era del tot democràtica, ja que en un país amb més de 240 milions de persones, de diferents ètnies, cultures, religions, etc, és difícil mantenir l’equilibri entre els diferents col·lectius i una pau duradera. És en aquest quan un es pregunta si Indonèsia és una democràcia amb unes llibertats establertes o no ho es.

Per aquesta raó a continuació s’intenta explicar l’evolució d’aquest país en els últims 23 anys i s’intentar reflectir la situació en que es troba a partir de tres índex de referència sobre els règims polítics (Freedom House, Polity IV i D-D Dataset). En el cas d’Indonèsia trobem tres etapes dins el període que va del 1990 fins al 2013.

A la primera etapa, situada entre 1990 i 1997 hi va haver una dictadura molt important. L’arribada al poder de Suharto no va ser democràtica. El que es convertiria en el segon president de la república d’Indonèsia, va arribar al poder a través d’un cop d’estat en contra l’antic president Sukarno. Es va mantenir al poder del 1967 al 1998.

Durant aquesta època hi va haver una gran repressió a la part de la població més comunista del país. Algunes ètnies van ser perseguides per l’exèrcit i les llibertats estaven restringides. Durant la guerra freda aquesta part anticomunista del seu govern va ser important alhora de rebre ajuda dels estats occidentals. Va ser una època on va haver-hi un gran desenvolupament econòmic i una millora de la qualitat de vida. Tot i això a finals de la dècada dels 90 hi va haver una gran crisi, que va acabar comportant una gran depreciació de la moneda en comparació amb al dòlar.

En conseqüència de tot l’ho esmentat anteriorment, van començar unes onades de protesta en contra el règim, que van acabar amb enfrontaments entre manifestants i les forces de seguretat a més d’un augment exponencial de la violència.

Aquest va ser el punt on dos índex de referència com són Freedom House i Polity IV consideren que comença una segona etapa, ja que Suharto acaba presentant la seva renúncia i la seva mà dreta acaba pujant al poder, i per tant consideren que és una nova etapa transitòria cap a una democràcia més real. Tot i així segons el tercer índex aquesta època segueix sent una dictadura, ja que no es canvia el regim establert fins al moment.

En aquest punt és el moment en què comença el segon període que va del 1998 fins el 2004. Durant el 1999 hi ha un canvi important amb una reforma política i una descentralització del país amb unes noves eleccions al parlament a l’octubre del mateix any, a més d’un augment de les llibertats dels ciutadans. Tot i això segueix sent un període amb molta inestabilitat ja sigui política com social en tot l’arxipèlag, això és degut a la falta de formació d’un govern estable que acaba comportant un seguit de coalicions amb molta poca força i la falta d’un control a la població que va seguir durant l’època del govern de Magawati Sukarnoputri la primera dona presidenta d’Indonèsia i filla del primer presidenta.

Aquesta etapa va ser un temps molt difícil pel país ja que regions veïnes estaven en processos d’independència o rebien atacs terroristes de grups extremistes, això va suposar una època amb l’economia molt inestable amb grans manifestacions i una augment de la por a un atac imminent d’aquests grups terroristes.

I finalment l’última etapa que va del 2004 al 2013 on els tres índex consideren que Indonèsia és un país democràtic. A partir d’aquest moment les eleccions generals són escollides a partir del vot directe amb doble volta. Els ciutadans han aconseguit una millora de la situació de vida i un augment de les seves llibertats, aconseguint així una millora del país en tots els nivells i un augment de la seva importància en els afers internacionals.

Tot i així al 2013 aquesta situació ja no era tan bona, segons Freedom House. I ens trobem a un moment on el país és parcialment lliure. Això és així arran de l’incompliment de pactes internacionals sobre els drets humans. Indonèsia mai ha estat un país amb una gran tradició sobre llibertats, tot i així entre l’any 2012 i el 2013 hi va haver un augment de la violència en mans de la policia, el govern i grups religiosos, les minories del país van ser perseguides i fins i tot assassinades. A més a més també hi va haver un augment en relació al nombre de presos polítics per anar en contra del partit que es trobava en el moment. La unió de tot l’esmentat va acabar amb una pujada del nombre de manifestacions en contra del president i amb una ocupació de edificis públics per tal d’atreure l’atenció internacional per tal de millorar la situació en que es trobaven al moment.

En conclusió, Indonèsia és un país jove que no ha sabut aprofitar les poques ocasions que se li han presentat per aconseguir una democràcia real. Aquesta afirmació l’hem pogut demostrar al llarg del treball. Aquest país, tot i tenir una democràcia, gaudeix de les llibertats i drets mínims per considerar-la una democràcia tot i que en determinats moments aquesta afirmació es posa en dubte.

Per a poder entendre millor els diferents índex de classificació de règims polítics, a continuació es trobar un petit resum on s’expliquen els seus funcionaments.

Freedom House:

Freedom House és una organització no governamental que anualment publica un informe on determina si un país és lliure o no. La seva evaluació a través d’escala que va de l’1 al 7. Un país es considera “lliure” quan es troba situat entre 1 a 2,5. Els “parcialment lliures” son els valors que van del 3 al 5. I finalment els “no lliures” són els que es troben situats entre els valors 5,5 i 7.

Polity IV:

El Polity IV és un sistema de classificació que serveix per mesurar el nivell de democràcia d’un país. Aquest índex es puntua amb una escala del -10 fins al 10. Els països situats entre el -10 i el -6 són determinats com a règims autocràtics. Els democràtics van dels valors del 6 al 10. I finalment els països que es situen entre els valors -6 i 6 són anomenats com a anocràcies o híbrids, és a dir, es troben en un procés de transició entre una democràcia i un règim dictatorial.

D-D Dataset

L’índex de D-D o democràcia-dictadura intenta determinar en quina situació es troba al país que s’estudia. Per tal de determinar en quina postura es troba s’han de respondre a 4 preguntes.

1.      Com ha estat escollit el cap de l’Executiu.

2.      Com ha estat escollit el Legislatiu.

3.      Nombre de partits.

4.      Nombre de vegades seguides que el partit governant ha guanyat les eleccions.

Aquestes qüestions són les que determinen si és un regim autoritari, una democràcia o un error de tipus II.

Núria Arau Crusellas

Grup 201