Sud-àfrica: on és la democràcia?

Nelson Mandela (1918-2013) va deixar una gran empremta en la societat sud-africana. No només va liderar el moviment contra l’apertheid, sinó que també va encapçalar les primeres eleccions democràtiques amb sufragi universal. El seu partit, el Congrés Nacional Africà, ha defensat els drets dels ciutadans negres i ha estat el partit més votat en els últims 21 anys. No obstant, tot i ser un país reconegut per molts com una democràcia lliure, al disposar d’eleccions competitives, altres consideren que no es pot parlar de democràcia al haver un únic partit que porta més de dues legislatures guanyant. Així doncs, si no és una democràcia, que és?
Analitzant les mesures que proposen alguns índexs de classificació (veure a l’annex), veiem que Sud-àfrica pot ser catalogat com un país democràtic i lliure a partir de 1994. Tot i així, hi ha discrepàncies, ja que Polity IV considera que va ser abans, el 1991, any en què les tres cambres van votar per la derogació de les lleis de l’apertheid.

Segons Freedom House, en el període de 1989 a 1994 Sud-àfrica és considerat com un estat parcialment lliure. El 6 de setembre de 1989 tenen lloc les eleccions generals tricamerals (una representant dels ciutadans mestissos, una altra dels hindús i l’altra dels blancs). Guanya per 11è any consecutiu el Partit Nacional. Es tracta de les primeres eleccions que permeten que les persones d’aquestes ètnies votin. Això, permet que hi hagi un cert avanç cap a la fi de la discriminació racial, a més hi ha més d'un partit que es presenta a les eleccions. No obstant, el país encara no es pot considerar del tot lliure, perquè no permet el dret a vot als ciutadans negres (la majoria de la població) i la representació dels grups no blancs és molt baixa: 45 i 85 membres respectivament del parlament de les ètnies i 178 té la cambra dels blancs. Una diferència que deixa entreveure que la desigualtat segueix latent.

El 1990 el nou president, F.W de Klerk, va començar a negociar amb els líders dels partits negres per poder acabar amb la segregació de negres i blancs. D’aquesta manera, el líder del partit Nacional va anar progressivament derrogant algunes lleis de l’apertheid i legalitzant alguns partits. És el cas del Congrés Nacional Africà i del seu líder Nelson Mandela, qui el 1990 va ser alliberat de la presó.

L’any següent, els ciutadans sud-africans –només els blancs- vandecidir el futur de la discriminació en un referèndum, on va guanyar el si amb un 68,73% dels vots. El 1993 Mandela i de Klerk van guanyar el Nobel dela pau, pels seus esforços d’acabar amb la discriminació racial i aconseguir la democratització de Sud-àfrica.

F.W de Klerk i Nelson Mandela

A partir del 1994 se celebren les primeres eleccions democràtiques i tots els ciutadans tenen l’oportunitat de poder exercir el seu vot, gràcies al sufragi universal. A més són eleccions democràtiques, donat que hi ha un cert grau de competitivitat, tots els partits hi poden participar. Una dada que mostra aquesta apertura de les eleccions és el nombre de partits representats: en comparació amb el 1989 on només hi havia 5 partits, el 1994 19 forces polítiques en formen part. En aquestes eleccions hi ha un canvi de govern, el Congrés Nacional Africà –amb Nelson Mandela com a president- substitueix el Partit Nacional.

Considerant tots aquests factors, es podria dir que a partir de 1994 fins a l’actualitat Sud-àfrica esdevé un país democràtic. No obstant, si tenim en compte l’índex de democràcia-dictadura (D-D), haurem de classificar aquest Estat com un error de tipus II, és a dir, com un país que ni té les condicions necessàries per ser considerat una democràcia lliure, ni té les característiques d’una dictadura. Segons aquest índex, per poder ser una democràcia, un país ha de complir 4 condicions: l’executiu ha de ser escollit en eleccions populars (directes o indirectes), el legislatiu ha de ser escollit en eleccions populars directes, hi ha d’haver més d’un partit en el Parlament i hi ha d’haver alternança en el poder. Si ens atenim a aquesta quarta condició, Sud-àfrica no ha alternat el seu govern des de 1994.

El Congrés Nacional de Sud-àfrica, tot i que ha estat escollit per eleccions directes, porta 5 legislatures sense canviar de govern. Si bé, en les últimes eleccions celebrades (7 de maig de 2014), el partit ha perdut 15 escons, té una diferència de vots respecte a la segona força de 197 escons. Això vol dir, que el Congrés Nacional Africà és sempre la primera força i els altres partits no tenen cap tipus d’oportunitat de guanyar ( si bé en l’última elecció, L’Aliança Democràtica ha obtingut 22 escons més que en les darreres).

Sud-àfrica ha lluitat durant molts anys per poder aconseguir un país democràtic. Actualment, però, ha fet una passa enrere i el ANC està seguint els mateixos passos que el seu antecessor, el Partit Nacional, amb una llarga legislatura que impedeix que altres partits puguin governar. L’alternança és vital perquè hi hagi democràcia.

A continiació trobareu els índex emprats per poder analitzar el cas de Sud-àfrica:

........................................................................................................................................Annex
Freedom House: és una organització no governamental, amb seu a Estats Units, que publica un informa anual on avalua el grau de llibertats polítiques i civils de cada país. L’avaluació consisteix en una escala de l’1 (país lliure) al 7 (país no lliure). De l’1 al 2,5 es considera lliure, de 3 a 5 parcialment lliure i de 5.5 a 7 no lliure. Sud-àfrica es considera parcialment lliure des de 1990 fins a 1994, donat que no tothom gaudeix de llibertats polítiques i no tots els partits estan representats.
Polity IV: és un sistema de classificació dels règims polítics, que s’utilitza per mesurar el nivell de democràcia d’un país. Es basa en com és escollit l’executiu (competència) i com d'oberta és aquesta elecció (apertura); participació política (si està regulada i si hi ha més d'una alternativa a les eleccions) o controls sobre el poder executiu (fins a quin punt l’executiu està limitat per altres poders). Utilitza una escala de 10 (democràcia extrema) a -10 (autoritari). Puntuacions de -10 fins a -6 representen a autocràcies, de -6 Fins a +6 corresponen a anocràcies , i de 6 fins a 10 a democràcies. Sud-àfrica és classificada com a anocràcia fins el 1991 i a partir de llavors com a democràcia.

Índex de democràcia-dictadura: índex que defensa que els països que no són classificats com a democràcies són dictadures. Perquè un país sigui democràcia cal que reuneixi les següents condiciones: que l’executiu sigui escollit en eleccions populars (pot ser en elecció indirecta); que el legislatiu sigui escollit en eleccions populars directes ( càrrecs escollits a través d’eleccions competitives); que hi ha d’haver més d’un partit; i que hi hagi alternança. Si un país reuneix les 3 condicions primeres i la quarta no es tracta d’un error tipus II (no és ni democràcia ni dictadura). Sud-àfrica és un d’aquests casos, donat que el Congrés Nacional Africà porta cinc legislatures guanyant les eleccions.

Irina Balart Grup 2